CopyPastehas never been so tasty!

Programa electoral ERC (resum)

by anonymous

  • 0
  • 0
  • 0
226 views

Programa electoral ERC

 

INTRODUCCIÓ

Cap a l'estat Propi


 

01

En aquest programa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 es detalla quin és el projecte polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, quines propostes volem fer realitat la propera legislatura, cap on volem anar.

Abans, però, és important tenir una idea precisa d’allà on som i d’on partim. I, com que la política consisteix en una acció col·lectiva desplegada al llarg del temps, ens cal també saber en el marc de quin procés històric inscrivim la nostra acció política. Si som a l’inici o al final d’un procés, enmig d’una etapa defensiva o bé ofensiva, de resistència o de proposició d’un horitzó nou, de preservació d’herències passades o bé de fundació d’un projecte renovat.

 

De la marginalitat a la centralitat


 

02

Esquerra Republicana de Catalunya va néixer com a partit polític en una conjuntura de canvi fa vuitanta anys. Va ser el catalitzador principal d’una gran mobilització d’energies dels sectors populars del país que havia començat gairebé un segle abans. Generacions d’experiència en les lluites socials, en l’establiment de formes d’organització, en l’adquisició d’una nova consciència de la pròpia condició expressada mitjançant noves formes de vida i de cultura. I l’Esquerra de Macià i Companys, recollint bona part d’aquella tradició i posant-s’hi al capdavant van assolir l’hegemonia política. En molt poc temps i en condicions excepcionals es va fer una gran feina, la història ho reconeix. Però el catalanisme va ser derrotat. Va patir violència i persecució. I el país i la seva cultura van ser a punt de desaparèixer.

Lentament, en plena dictadura franquista, va anar emergint un nou moviment popular desplegat en clau social i nacional. La connexió amb els paràmetres de les lluites anteriors van ser molt difícils. Havia passat molt temps. A finals de la dictadura i durant els primers mesos de la transició el moviment va créixer en un entorn d’unitat propiciat per uns acords bàsics d’orientació democràtica (llibertat, amnistia, Estatut). Amb avenços i retrocessos, amb canvis de cicle, amb eufòries i desenganys, aquest moviment, no només catalanista però vinculat als postulats fonamentals del catalanisme, ha anat evolucionant. I aquest ha estat el marc on ha estat possible, lentament i amb molts esforços, el desenvolupament de l’esquerra independentista.

L’esquerra independentista ha estat marginal i poc més que testimonial fins als anys noranta. Fins que Esquerra Republicana de Catalunya, profundament renovada, esdevé l’organització política de referència d’un independentisme que vol esdevenir operatiu i útil. Un independentisme que vol fer política real. Que no es conforma a recollir el malestar originat per les velles i noves derrotes, que no s’accepta condemnat a la queixa i al lament que provoca el reconeixement de formar part d’un «poble dissortat». Sinó un independentisme que es vol audaç i amb voluntat d’intervenció. Amb capacitat de fer política per canviar la història del país. Amb capacitat per reconèixer la nova realitat complexa de la Catalunya de finals de segle i adoptar-la com a punt de partida per concebre un nou projecte de país.

Fem política per guanyar, no pas per perdre. No som un col·lectiu que aglutina energies per rondinar i lleparse ferides, sinó per idear i construir un projecte engrescador. Només la gent sense esperança actua principalment negant l’adversari o reactivament davant els seus moviments o les seves agressions. Una opció política madura, com ho és Esquerra, treballa propositivament, actua a partir d’una lògica i un programa propis, obté la renovació del seu argumentari i de la seva força, de la seva pròpia «cultura política».

 

Objectiu: Cosir socialment el país


 

03

Esquerra ha protagonitzat, d’ençà de mitjans dels anys noranta, la gran renovació del catalanisme modern que correspon al desacomplexament de l’independentisme i a l’establiment de la seva connexió amb el postulats del catalanisme popular d’esquerres.

Substancialment, es tracta de la formulació del projecte independentista de la nació global, dels Països Catalans en construcció, de la Catalunya concebuda en clau de futur més que no pas en clau de passat o de drets heretats.

És el pas de la Catalunya petita i pura del fonamentalisme defensiu (la del poble anquilosat, acorralat, en risc permanent de desaparició) a l’afirmació segura de la Catalunya complexa, diversa i original. El laboratori privilegiat d’enginyeria social on es gesta una de les més grans aventures europees del futur: Catalunya com a avançada de la nova mena de nació, com un model de nació-projecte del segle XXI.

Amb l’opció per la Catalunya-proposta, Esquerra s’enfila, finalment, cap a la política amb vocació d’intervenció i transformació. Per això els anys 2003 i 2006 aposta pel Govern d’Esquerres a la Generalitat. Aquest acord, com ja s’ha reconegut en repetides ocasions, va permetre el canvi al capdavant del Govern, va suposar un gir i va permetre trencar vell model estret de l’autonomisme d’una Catalunya «catalana», nostàlgica i dòcil. I va evitar el tall social encara no prou superat entre vells i nous catalans.

La prioritat era, i és encara, l’enfortiment de la nació. I això és el que va permetre aquell pacte: cosir socialment el país i donar consistència a la idea de Catalunya com un sol poble, progressivament articulat i estructurat, perquè la nació catalana —com qualsevol altra nació— no és un fet intemporal, sinó un procés històric dinàmic i canviant i no pas un fet immutable, inamovible o indiscutible. El Govern d’esquerres va ser una aposta per la nació, per la gent, per les polítiques socials, i l’aposta estratègica que ha permès eixamplar les bases socials del catalanisme i de l’independentisme, tal i com reflecteixen, ja des de fa uns anys, les enquestes i estudis d’opinió.

Per enfortir la nació catalana cal cosir-la per incorporar-hi tota la població. Per això presentem un projecte de construcció organitzat al voltant d’una cultura concebuda per ser compartida i no pas per proporcionar claus de distinció i diferenciació. I cal bastir-la creant veritables instruments d’estat: infraestructures (biblioteques, llars de gent gran, centres d’assistència, centres cívics...), entitats i organitzacions, marcs normatius específics, consolidar institucions, etc.

I un projecte que acull a tothom; els que van néixer aquí, els que van venir amb les primeres onades migratòries d’arreu de l’Estat espanyol i també els que acaben d’arribar. Perquè l’arribada de nous catalans provinents de diferents àrees i cultures amb voluntat de permanència i de participació s’ha anat estabilitzant. En un context electoral en què fàcilment la immigració es converteix en una arma llancívola entre forces polítiques Esquerra ha volgut deixar clar que la immigració no pot ser una arma electoral. S’equivoquen tant els que conreen la xenofòbia com aquells que volen fer veure que no passa res; s’ha d’abordar la immigració des del rigor, des de la responsabilitat cívica i democràtica i defugint el populisme: per això Esquerra ha apostat per acollir i integrar la immigració des de la pròpia identitat, la idea que ha inspirat la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. La participació social i política de la nova ciutadania és un fet i per tant s’ha de potenciar amb mesures que facilitin aquesta voluntat i relliguin el país des de bon inici; tots formem part d’aquesta nació en construcció.

Avenços històrics des del Govern


 

04

En aquest programa es detallen les propostes polítiques de futur però emmarcades en el context present i en aquells avenços que Esquerra ha protagonitzat, des del Govern de la Generalitat, els darrers set anys. Una avenços que no es limiten als diferents àmbits sectorials; Esquerra ha condicionat l’agenda política del país, hem posat la sobirania al centre del debat polític, hem condicionat de manera inequívoca el posicionament dels dos principals partits del país i de moltes persones rellevants i líders d’opinió de les seves respectives òrbites. Hem proposat i liderat els Pactes Nacionals, una pràctica abans inexistent a la política catalana i que ha permès arribar a acords de país tan importants com en el Pacte Nacional de l’Educació, el Pacte Nacional per la Immigració, o el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, entre d’altres. Hem marcat i determinat clarament els continguts substancials de lleis com la Llei d’educació, la Llei del comerç, la Llei de serveis socials, la Llei d’acollida o la Llei de cinema i hem propiciat l’homologació política i intel·lectual de l’independentisme.

Tot això amb un suport de —només— el 15% dels vots. D’aquí a uns anys la història valorarà, molt més que no pas ara, l’èxit polític d’aquestes dues darreres legislatures, aquest canvi de cicle polític extraordinari i com ha servit per avançar en matèria de política exterior, en política industrial, en serveis socials, en immigració i polítiques d’acollida, en l’àmbit de la Societat de la Informació i les telecomunicacions, en les relacions entre el Govern de la Generalitat i el món local, en l’àmbit de la cultura, en el turisme, en l’esport, en els mitjans de comunicació, en la política lingüística, en la recerca i les universitats, en la lluita contra la corrupció, entre molts altres àmbits.

 

Add A Comment: